Ser un bon docent de Matemàtiques és un desafiament important en qualsevol etapa educativa. Aquest Simposi vol acompanyar en aquesta tasca contribuint a la formació del professorat i a la creació de xarxes de docents motivats i amb propostes sòlides en aquest àmbit.

El valor social de les matemàtiques

Des de les tres fundacions compartim el convenciment que és essencial i significatiu reunir-nos per continuar reflexionant sobre aquesta qüestió. Com a escola, tenim una responsabilitat envers la societat i hem d’afrontar els diversos reptes que se’ns plantegen.

Tal com afirma Eduardo Sáenz de Cabezón, les matemàtiques ens ajuden a exercir una ciutadania lliure i responsable, ja que aprendre a resoldre problemes, tenir consciència crítica i saber prendre decisions són habilitats fonamentals per construir una societat més justa i humana.

Superar estereotips i creences limitadores

Les matemàtiques condicionen la vida del nostre alumnat de moltes maneres. Des d’una perspectiva de gènere, Marta Macho recorda que “a partir dels 6 anys, les nenes comencen a creure que les seves capacitats i brillantor intel·lectual són inferiors a les dels seus companys”. Aquestes creences fan que no se sentin capaces, es desconnectin de la matèria i obtinguin pitjors resultats.

A més, diversos informes —com els de la UNESCO (2023)— continuen mostrant la infrarrepresentació de dones en les carreres STEM. Com a docents, tenim la responsabilitat de trencar aquests estereotips i visibilitzar referents de dones matemàtiques d’èxit des de la infantesa.

Des del punt de vista socioafectiu, des de ben petits —i sovint per transmissió generacional— molts infants es col·loquen en etiquetes com “soc bo” o “soc dolent en Matemàtiques”. Aquesta autopercepció condiciona tant la motivació com la confiança. Hem de treballar amb constància per trencar aquestes creences limitadores que divideixen i redueixen el potencial del nostre alumnat.

Matemàtiques i futur professional

Les matemàtiques tenen un impacte directe en les oportunitats futures dels estudiants. Una recerca de Rose i Betts (2001), realitzada amb milers d’alumnes als Estats Units, va demostrar que un bon aprenentatge de les matemàtiques a l’educació secundària s’associa a una formació superior més elevada. Com més avançat és el nivell de cursos de matemàtiques assolits, més probabilitats hi ha d’obtenir un títol universitari i millors ingressos deu anys després de graduar-se. Els estudiants amb un nivell matemàtic bo arribaven a tenir un sou un 65% més alt que aquells amb un rendiment menor —independentment de l’ètnia, el gènere o la situació socioeconòmica familiar.

Volem formar alumnes amb capacitat d’escollir el seu futur i d’assolir l’èxit professional. Per tot això —i per moltes altres raons— val la pena apostar decididament per un ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques de qualitat.

Cap a una ensenyança amb sentit

Ens agradaria aportar algunes orientacions des de la recerca educativa i proposar un model de classe de Matemàtiques que permeti a tot l’alumnat aprendre a un nivell alt i gaudir-ne profundament. Diverses investigacions en didàctica de les matemàtiques mostren que una actitud positiva i el gaudi a l’aula són factors tan determinants per a l’èxit com les habilitats prèvies (Hannula, 2002).

Cinc idees clau per a la classe Matescolàpies

1. Constructives

L’alumnat és al centre de l’aprenentatge. El docent no ha d’explicar res que l’alumne pugui descobrir per ell mateix. És essencial dissenyar seqüències didàctiques que facin emergir els continguts. El mestre fa un pas enrere i evita l’ensenyament prematur d’algoritmes, ja que genera passivitat cognitiva i impedeix la comprensió (Plunkett, Cambridge, 1979).
Volem alumnes que PENSIN a classe de Matemàtiques.
Aquest enfocament connecta amb les propostes de resolució de problemes de Polya (1945) i amb el model d’aula de pensament de Liljedahl (2020), que fomenten l’autonomia i la comprensió profunda.

2. Manipulatives

Apostem per un model en tres fases: manipular, representar i formalitzar. Per a cada tema i etapa educativa hi ha materials que faciliten un aprenentatge significatiu i sòlid. Manipular i representar genera imatges mentals que els alumnes poden recuperar quan necessitin aquell coneixement. A més, tothom gaudeix del procés.

3. Transparències

Des de la Didàctica de les Matemàtiques és clau qüestionar la pertinència de treballar continguts que no siguin transparents per a l’alumnat. Això permet distingir entre saber fer i saber per què es fa un procés. Hem de treballar amb procediments que puguin ser raonats i entesos.

4. Que permetin l’error

Davant del temor que sovint genera la classe de Matemàtiques, cal fomentar l’error com una part fonamental de l’aprenentatge. L’aula ha de ser un espai segur per equivocar-se i aprendre.

5. Atenció a la diversitat

Segons el Disseny Universal per a l’Aprenentatge, tot l’alumnat té dret a experimentar progrés des del punt en què es troba. Com a docent, hem d’assegurar activitats de fàcil accés i llarg recorregut, que permetin avançar i obtenir èxits en cada sessió.

Confiem que aquest Simposi sigui un espai privilegiat per continuar aprenent plegats i construir una ensenyança de les matemàtiques més justa, més creativa i més humana.

Luna Gómez Martín. Coordinadora del Departament de Matemàtiques Secundària. Escola Nuestra Señora de las Escuelas Pías (Carabanchel)