Mare

Paula Montal

Santa Paula Montal de Sant Josep de Calassanç va néixer a Arenys de Mar (Barcelona) el 11 d’ octubre de 1799, en el sí d’una humil família de corders.

Mare

Paula Montal

Santa Paula Montal de Sant Josep de Calassanç va néixer a Arenys de Mar (Barcelona) el dia 11 d’octubre de 1799, en el sí d’una humil familia de corders. Essent encara una nena va quedar orfe de pare, i com a germana gran, va compaginar la seva feina de puntaire per ajudar a la seva família, amb la seva vida d’oració  i el seu apostolat marià i catequístic docent amb les nenes.

Paula Montal constata la falta de mitjans per l’accés de la dona a la cultura i la discriminació educativa que vivien les nenes.  I és així com es sent cridada per Déu per aquesta missió. Al 1829 funda a Figueres, la seva primera escola, a la que van seguir les d’Arenys de Mar, Sabadell, Igualada, Vendrell, Masnou, Girona, Blanes…

Totalment identificada amb el carisma de Calassanç, des de la seva primera fundació a Figueres vol viure l’espiritualitat i regles de Sant Josep de Calassanç. 

 A Sabadell, recolzada pels Pares Escolapis, el 2 de febrer de 1847, ella i les seves primeres companyes professen com a Filles de Maria Escolàpies. Allà fan vots de pobresa, obediència, castedat, als que afegeixen un quart vot de dedicació a l’ensenyança

La Congregació rep l’aprovació del bisbe de Girona el 1851, i la pontifícia de Pius IX el 1860. Al 1865 les Filles de Maria, Religioses de les Escoles Pies, obtenen l’aprovació civil de l’Institut per la reina Isabel II.  És la fundadora de la primera congregació femenina espanyola del s. XIX, dedicada exclusivament a l’educació, amb un marcat caràcter popular. 

La finalitat de la seva missió és “ensenyar a les nenes: Pietat, tasques amb les mans, lletres” reflectit en un lema: “Salvar a les famílies ensenyant a les nenes el amor a Déu”. 

PIETAT I LLETRES

A les seves escoles, regides per reglaments propis, les nenes viuen i aprenen “la pietat i les lletres”, lema de Calassanç per excel·lència. És una escola diferent: Mariana, popular, funcional, flexible i oberta. 

Les seves mestres es perfeccionen en els mètodes “més útils i senzills”, agermanant els seus deures amb el bon tracte, autoritat amb la bondat més exquisida i a les seves classes actuen amb disciplina preventiva, emprant mitjans disciplinaris indirectes. 

Després de dedicar seixanta anys a l’educació integral de la dona com a mitjà salvador de les famílies, el 26 de febrer de 1889 mor a Olesa de Montserrat.