Paula Montal va néixer un 11 d’octubre de 1799 a Arenys de Mar. No va tenir una infantesa gens fàcil. És la gran de 5 germans del segon matrimoni del seu pare amb Vicenta Fornés. Als 10 anys va perdre el seu pare, fet que va esdevenir un cop molt fort per ella, i li va fer aprendre el sentit de la responsabilitat. Aquesta situació li va donar molta experiència en el moment d’iniciar-se en la seva obra a favor de la infantesa i, sobretot, de manera especial per la promoció integral de la dona. De petita sospirava per consagrar-se a Déu i ser útil a les famílies a través de l’ensenyança. Així el 1829 començà el seu apostolat a Figueres amb la seva amiga Agnès Busquets, on creà la primera escola de noies (fins aleshores, l’ensenyament de les nenes havia quedat limitat a la costura).


A començaments del segle XIX, a Arenys de Mar, hi havia 10 costures (escoles per a nenes), i Paula Montal va veure la realitat educativa de la dona i les poques possibilitats que tenia per accedir a la cultura. El 1842 tornà a Arenys de Mar per fundar una escola de les mateixes característiques que a Figueres i, finalment, s’edificà l’escola al carrer d’en Cantalagrella núm. 12 (actualment carrer de les Mares Escolàpies). Poc després traslladà l’escola on s’impartien classes de comerç, a més de música, pintura, labors, etc. sota el lema Pietat i lletres. De l’antic edifici, que al llarg dels anys s’anava adaptant a les noves necessitats i als estudis nous, actualment només en resten la façana i la campana que marcava les hores.

La Mare Paula Montal també havia creat escoles a Sabadell, Igualada, El Vendrell, El Masnou i Olesa de Montserrat. De fet, amb la de Sabadell nasqué la congregació dedicada a l’ensenyament Escolàpies Sabadell Col·legi Sant Josep de Calassanç, fundada a l’any 1846.

L’any 1859 la Mare Paula Montal va arribar a Olesa de Montserrat, on va realitzar la darrera de les seves fundacions en vida. L’escola era petita i pobre i s’hi van acollir les filles petites dels obrers, a les que s’admetia de franc, se’ls donava de menjar i se’ls proveïa de roba i calçat. En aquest poble, en aquesta escola, meravellada per la senzillesa i humilitat de la gent, la mare Paula va romandre durant 30 anys, fins a la seva mort el 26 de febrer de 1889.